La fàbrica de la llana de Vielha és un exemple representatiu de les petites indústries tèxtils desenvolupades després de la segona meitat del segle XX en les dues vessants dels Pirineus centrals. La fàbrica va ser construïda a finals del segle XIX per en Josep Portolès Viló, veí de Vielha que va aprendre l’ofici a França, d’on procedia la família de la seva esposa. Per a la comunitat aranesa, la construcció de la fàbrica representa un pas cap a la modernització i un ajut a les labors domèstiques de les dones de la Vall. A la "Fábrica dera Lan" s’hi explica el funcionament de les màquines propulsades per la força del riu Nere per cardar la llana. Per primera vegada, es pot veure a la Vall d’Aran el procés de canalització de l’aigua a través d’un canal de recollida d’uns 200 metres de longitud, com s’emmagatzema l’aigua a la peixera del molí, com es dosifica el pas de l’aigua per fer moure els cilindres del molí i com giren les pedres.
Jusèp Portolés Fontà (1904-1987), fill d’en Rafael Portolés Lafuste, va prosseguir l’activitat de la fàbrica, vivint exclusivament de la seva indústria. La manufactura de la llana es va mantenir fins a la riuada del 1963, que va destruir un altre cop el canal exterior de la fàbrica. A partir de llavors, la maquinaria va començar a funcionar amb electricitat. No obstant, la producció va disminuir progressivament fins al tancament definitiu de l’explotació, als anys setanta. Des de llavors, ha resistit al pas del temps i a l’especulació urbanística gràcies a la tenacitat d’una persona lligada sentimentalment a la fàbrica, la Sra. Isabel Vidal, vídua de Jusèp Portolés Fontà. El 1999, el Conselh Generau dera Val d’Aran va decidir adquirir i restaurar aquest interessant conjunt patrimonial amb l’objectiu de convertir-lo en un testimoni viu de la història contemporània de la Vall d’Aran. La funció de la maquinària de la fàbrica era la transformació de la llana natural en fil apte per a ser teixit manualment. Els habitants de la Vall portaven la llana neta i seca a la fàbrica. Els flocs es pesaven en una balança romana i s’acordaven el nombre de madeixes, així com el gruix dels fils desitjats. La primera etapa del procés de transformació, en la que hi intervenien tres màquines, s’efectuava a la planta baixa de la fàbrica. En primer lloc, el diable estripava, obria i separava els flocs de llana. Després, la carda obridora transformava els flocs en un vel que, sovint, es feia servir també per fer cobrellits i matalassos. Finalment, la carda metxera preparava la llana destinada a fer fil, dividint el vel procedent de la carda obridora en unes metxes més fines que s’enrotllaven en uns petits tubs metàl·lics. A les golfes de la fàbrica s’ultimava el procés de filat, amb la intervenció de tres màquines més: - La mule-jenny primer estirava i torçava el fil i, després d’una pausa, l’enrotllava al fus. Una sola persona accionava la màquina. Era imprescindible observar molt atentament el seu funcionament, ja que si algun fil es trencava s’havia d’aturar de seguida per no espatllar tot el procés. – La torcedora servia per torçar el fil i enrotllar-lo en una bobina, con o fus, segons la quantitat de fil i el gruix desitjats. -La màquina de fer madeixes culminava tot el procés i tenia com a objectiu l’última torçada del fil i la configuració de les madeixes. Per a aquesta operació es feia servir una barra de ferro que, clavada en una de les bigues del sostre, facilitava la tasca de retorçar les madeixes.
