El primer que crida l’atenció al visitant quan contempla l’exterior de l’església de Sant Miquèu és la seva imponent torre campanar (segle XVI), assentada a sobre d’una portalada en nàrtex; la mateixa resolució arquitectònica l’observem a l’església de Sant Martin de Gausac. La portalada, que data entre els segles XIII i XIV, representa un fidel testimoni de l’evolució artística del llenguatge romànic fins a les primeres formes gòtiques (hi trobem el mateix referent a la portalada de l’església de Sant Estèue de Betren); s’estructura a partir de cinc arcs en degradació on s’escenifiquen, a partir d’elements escultòrics antropomòrfics, diferents passatges bíblics.
Abans d’entrar a l’interior de l’església, pararem atenció a l’antic timpà que decorava la porta original romànica i que actualment roman encastada al mur de ponent adjunt a la porta d’entrada. Veurem la típica representació de Crist Crucificat romànic, vestit amb túnica fins als genolls i en posició frontal i plana. Un cop dins de l’edifici religiós, destaca la pica baptismal, amb una iconografia de motius vegetals esculpida en relleu molt comú a les piles araneses del segle XIII. Al fons de la nau sobresurt el retaule que decora l’absis central, d’execució gòtica i atribuït al Mestre de Vielha. Però, sens dubte, la peça més emblemàtica que guarda l’església de Sant Miquèu és una talla romànica de Crist que formava part d’un conjunt escultòric, més ampli, producte de l’època més madura del taller de l’Eril la Vall i que representa una de les peces més paradigmàtiques de l’escultura romànica del segle XII.
