L’església de Sant Martí de Gausac és un dels millors exemplars d’arquitectura gòtica aranesa, un estil artístic poc freqüent a la Vall d’Aran. Continua articulada en una sola nau, amb la incorporació de capelles laterals i encapçalada per un absis poligonal. Tot i l’inusual unitat estilística que demostra l’església de Gausac, sí que s’evidencia una seqüencialitat constructiva que sembla arrencar a finals del segle XIII o inicis del XIV fins a arribar a la plenitud formal gòtica del segle XV.
L’herència romànica també es manifesta a la seva pica baptismal. Es tracta d’una pica de forma cilíndrica on hi ha esculpit un discurs iconogràfic que la relaciona amb les piques baptismals de Casau i Escunhau. També d’època romànica és la pica d’aigua beneïda que trobarem encastada a l’interior de l’església, pròxima a la porta de sortida. La decoració d’aquesta pila es basa en elements vegetals (tiges, fulles), molt representativa de la resta de piques d’aigua beneïda (Mont, Casau, Escunhau, Begós). L’estructura arquitectònica de l’església es sosté a base de columnes de secció semicilíndriques d’on arrenquen les voltes de creueria que cobreixen l’edifici. L’absis, seguint les directrius formals del gòtic, és de configuració poligonal. Per finalitzar, cal remarcar el Crist esculpit que trobarem encastat al mur del nàrtex de l’entrada i que podria correspondre a un timpà de l’anterior església romànica.