Els atractius de l’església de Sant Pèir els trobarem, sobre tot, en els testimonis arquitectònics i escultòrics que resten del seu passat romànic: l’estructura de la nau, la portalada i la pica baptismal. De l’estructura romànica de la nau només es conserva l’aparell de maçoneria i la volta de mig punt. La portalada de Sant Pèir d’Escunhau, l’element de més projecció artística juntament amb la seva pila baptismal s’estructura a partir de tres arcs en degradació i dos arquivoltes sostingudes per columnes.
En el centre del timpà hi ha esculpida la figura del Crist, que pels seus traços s’identifica amb els que perduren en els nàrtex de Sant Miquèu de Vielha i Sant Martí de Gausac. La resta de la portalada està decorada amb diferents elements escultòrics com poden ser els capitells -amb representacions antropomòrfiques-, l’escacat -recurs decoratiu molt recurrent en les esglésies araneses-, i la llinda que corona el cos arquitectònic de la portalada, composat per un crismó flanquejat per dues estrelles de vuit puntes tancades. La pica baptismal mostra esculpit un llenguatge iconogràfic que el vincula amb les piques baptismals de Gausac i fins i tot, de Casau.
Es tracta d’una ornamentació que alterna els motius vegetals i geomètrics amb representacions figuratives de marcada simbologia. La seva traça és acusadament lineal i podríem datar la seva execució en el transcurs dels segles XII i XIII. Dins el període gòtic, ens adonem de la seva influència en l’estructura interior de l’església sustentada sobre nervadures i voltes de creueria, així com la finestra exterior ubicada a l’encapçalament del mur de migdia. Entre els segles XVII i XVIII s’adossa a l’església la seva actual torre campanar.