L’església de Sant Fèlix delectarà la sensibilitat artística del visitant. La seva configuració arquitectònica ens farà adonar del seu origen romànic a través de la seva planta basilical. D’ella en surt una estructura de tres naus (volta de canó -la central-, i de quadrant d’esfera -les laterals-) amb les quatre arcades que separen les naus i els corresponents pilars circulars que les aguanten. Però el millor referent arquitectònic i escultòric d’època romànica de Sant Fèlix és la seva portalada. Està formada per quatre arcs de mig punt en degradació i protegits per un guardapols decorat amb el típic escacat (original de l’Aragó i Navarra). El timpà presenta una curiosa feina escultòrica amb la representació de la figura de Crist, coronat i entronitzat, i envoltat pel Tetramorf. Un altre element remarcable és la làpida (d’origen funerari) encastada a la part superior de la portada. L’herència gòtica es manifesta en la construcció del campanar, de datació constructiva al voltant dels segles XIV i XV. Roman adossat al mur de ponent de l’església i la seva base podria delatar un cert origen defensiu.
